José Manuel Díaz va ser el més ràpid en el recorregut d’Alcanar a Paüls, i es va emportar la victòria a la III Clàssica Terres de l’Ebre. L’escalador de Jaén va culminar l’excel·lent treball fet pel Burgos Burpellet BH, per anotar-se la primera victòria del 2026. L’equip burgalès va anar amb un equip de gala, gairebé idèntic al presentat a la Volta a Catalunya. Fins a set ciclistes morats van comandar el gran grup en l’aproximació a la meta de la pujada del Castell de Paüls, controlant tots els atacs rivals. A les últimes rampes, José Manuel Díaz va accelerar amb força, per aconseguir la seua segona victòria amb el mallot morat, invertint un temps de 4:00.17. A continuació i per compartir podi, van entrar Jon Agirre (Euskaltel-Euskadi), i Urko Berrade (Kern Pharma) a dos segons.
Un dels al·licients de la prova, era la presència dels germans d’Alcanar, Eduard i Benjamin Prades amb el Caixa Rural-Seguros RGA i VC Fukuoka, que van acabar respectivament en vint-i-cinquena posició a 34 segons i vint-i-setena a 38.
La tercera edició de la Clàssica Terres de l’Ebre va representar un magnífic espectacle al llarg dels 175 quilòmetres de recorregut. Les primeres rampes del Port de les Bruixes van propiciar els primers intents d’escapada, que cristal·litzarien en un tall inicial de deu unitats, que va ser neutralitzat pel gran grup, encara que va donar pas a una nova escapada protagonitzada per Xavier Cañellas de la Selecció Espanyola, Patrick Welch de l’APS, Jarri Stravers de l’Univers. Aquest quartet va aconseguir coronar al capdavant el Coll de Som amb una renda propera als tres minuts, però el control i la feina feta pels equips Total Energies i Movistar, va avortar l’aventura quan faltaven 39 quilòmetres per a la meta.
Amb la carrera reagrupada, l’equip telefònic va decidir agafar el comandament absolut de les operacions. Després d’un breu i neutralitzat intent de Pavel Novak, va ser Juanpe López qui va dinamitar la prova amb un contundent atac a 22 quilòmetres de la línia de meta. L’escalador va rodar amb gran determinació, aconseguint un avantatge màxim proper al mig minut. La fatiga acumulada i treball dels seus perseguidors van acabar amb el somni del corredor andalús de Lebrija, l’esforç del qual va acabar a uns escassos quatre quilòmetres de la conclusió.
El tram final, amb una dura i exigent ascensió fins a la meta, va representar un pols entre els supervivents del grup de favorits, on també hi havia el favorit Enric Mas. Tot i això, l’equip burgalès, va saber preparar bé el terreny per al seu líder, que en els últims metres va rematar l’excel·lent treball del seu conjunt.
Després de la victòria, José Manuel Díaz valorava la feina del seu equip, reconeixent que va valer la pena el gran esforç realitzat: “Ha estat un final molt agònic, fins i tot molt més del que esperava, però hem aconseguit la victòria. Juanpe López ha fet la cursa molt dura, arrencant des de lluny. Sabíem que un corredor així no es podia anar. Sense l’equip hauria estat absolutament impossible. Tothom ha fet un treball per agafar a Juanpe i fent dura tota la pujada final. Hi havia un nivell excepcional”.
